dimecres, 22 de febrer del 2012

#PrimaveraValenciana

Ja feia temps que no actualitzavem el blog, però amb totes les incidències ocorregudes en València aquests últims dies, és necessari.

Volien ser Estats Units, volien ser famosos, volien que València tinguera més poder, volien créixer desenfrenadament. Retallaren en educació i sanitat, amb un gran desig de privatitzar, poder, pistola i poc de cervell. Però el poble s'ha cansat, està cabrejat i no queda paciència. La manifestació d'ahir és un clar exemple. Més de 20.000 persones vam recolzar a l'IES Lluis Vives i vam eixir al carrer amb un objectiu clar i concís, la dimissió de Sánchez de León i del Cap de la Policia Nacional. A més lluitem pels drets socials, per l'educació pública, laica i de qualitat i per la democràcia vigent però oculta darrere de polítics corruptes i marionetes anomenants policia.

Per altra banda, podem cridar ben fort que els llibres i les lletres han guanyat. Ahir els pirates es van acollonir i li van demostrar a tota la societat que són ells els que provoquen la violència.


Però han d'estar contents, els polítics dic, han aconseguit ser com Estats Units. El poble s'ha revelat, València avui és famosa (i l'Estat Espanyol sencer), té més poder que mai i aquest sentiment de canviar el món creix desenfrenadament. Açò és història, estem fent història. 

dilluns, 12 de desembre del 2011

Tan natural com la vida.

Fa uns dies, el diari 20minutos ens deixava una noticia de dos pingüins mascle d'un zoològic xinés. Se'ls ha entregat una cria perquè la cuiden com a pares.

La noticia realment  no es que m'haja fet extremadament il·lusió, per a mi l'homosexualitat és una cosa natural, tant com la vida, i si és possible en humans, perquè no ha de ser-ho en animals? El que realment m'ha alarmat és veure els comentaris, baix la noticia, de la gent (ho he vist a la pàgina web). La homosexualidad es anormal y ya está , esa es la única verdad[...]; [...]no es normal en los bichos humanos "gay" , pues ahí si es totalmente anormal , no ético , inmoral o sea , anti nátural , lo que se diga en contra , está demás y punto pelota.


Realment no deuria sorprendre'm, ja que no és tan difícil trobar-se gent, inclús polítics del PP i de la dreta conservadora, que pensen i defensen l'homosexualitat com a transtorn psicològic o enfermetat. Sense anar més lluny, fa 6 anys, quan el PSOE va aprobar la llei del matrimoni homosexual tots els diputats del Partit Popular i d' Unió Democràtica de Catalunya varen votar en contra. I per si no fora poc després de aprovar-ho al Congrés, el Senat ho va vetar amb 131 vots, 126 dels quals provenien del PP.

Crec que queda prou clara quina és la postura del partit que ens governarà els próxims 4 anys, i per tant, la de tots aquells que l'han votat. 



Héctor Roig

dilluns, 28 de novembre del 2011

L'honradesa sempre es ven.

Avui, vos deixem aquest article que es va publicar ahir al periòdic "El País" i que conta com una vegada més, els dirigents del PP, furten dels diners públics per a costejar-se els seus capritxos. LLegiu-lo, i després contesteu, si podeu, a aquesta pregunta: ¿Com pot ser que el Partit Popular, després de tot, continue arrasant a les urnes de la nostra comunitat? -Inexplicable però cert.

Colosal saqueo de dinero público

Bajo las anodinas siglas de Emarsa (Entidad Metropolitana de Aguas Residuales Sociedad Anónima) se esconde la historia de un colosal saqueo de dinero público. Emarsa, empresa instrumental creada por el Ayuntamiento de Valencia y otros 17 municipios cercanos, se dedicaba a depurar el caudal de las cloacas antes de liberarlo al mar, destinarlo al riego o a alimentar el parque natural de L’Albufera. Gestionaba la planta de Pinedo, la mayor de la Comunidad Valenciana y una de las más grandes de España. Y se financiaba con el canon de saneamiento que los vecinos de Valencia y su área metropolitana pagan con la factura del agua.
En julio de 2010, el PP, que controlaba la sociedad desde los años noventa, decidió liquidarla al encontrarse en situación de quiebra. La disolución reveló la existencia de un agujero de 17 millones de euros. La investigación judicial, que abarca el periodo de 2004 a 2010 y cuenta ya con 16 imputados por malversación, estafa continuada y delitos societarios, ha destapado que los gestores de Emarsa pagaron cantidades millonarias por servicios y suministros inexistentes. El fraude total podría superar los 30 millones. Mientras, los directivos disfrutaban a su costa de toda clase de extravagancias.
Compraban, con fondos de la sociedad, joyas, bolsos de Loewe, relojes, bolígrafos Montblanc, prendas de vestir en Armani, dispositivos electrónicos (ipods, libros electrónicos, ordenadores portátiles), accesorios de automóvil, mil euros de lotería cada año. Cargaban el alquiler de vehículos de lujo y circuitos de spa. Hacían viajes de placer con sus familias, a París, Nueva York, Johannesburgo y más destinos alojándose con gastos pagados en hoteles de cuatro y cinco estrellas. Se hospedaban en establecimientos de similar categoría, en la misma Comunidad Valenciana, acompañados de teóricas traductoras rumanas. Siempre por cuenta de Emarsa.
Fueron capaces de gastarse 92.443 euros en un año en asadores, marisquerías y restaurantes con estrellas michelín. Y aún así, en los 23.000 folios del sumario pueden encontrarse facturas de 7,5 euros de tabaco o de compras en el supermercado.

En un momento de las más de 50 horas que lleva declaradas ante el juez, el exgerente Esteban Cuesta contó cómo funcionaban las cosas. El entonces presidente de Emarsa y hoy todavía vicepresidente de la Diputación de Valencia y alcalde de Manises con el PP, Enrique Crespo, también imputado, iba a su despacho, le entregaba unas facturas de Loewe y le daba la orden de acercarse al establecimiento a pagarlas. Entre compras, viajes y banquetes, los responsables de Emarsa se gastaron en seis años casi un millón de euros, según la abundante documentación de que dispone el juez Vicente Ríos.

El instructor cuenta con multitud de indicios de que el auténtico pillaje se produjo, sin embargo, mediante el pago de suministros y servicios falsos. Algunos, inverosímiles: Emarsa pagó, por ejemplo, por reparaciones en los digestores (tanques para depurar el agua) número cuatro, cinco y seis, cuando en la planta solo había dos. Y lo hizo a empresas administradas por tres hermanos, María Paz, Víctor Manuel y Sebastián García Martínez, este último a su vez jefe de departamento de la depuradora. Contrató cursos de formación por 188.000 euros, la mayoría por Internet y sin control de asistencia.
Adquirió teóricamente, en poco más de seis meses, 164 teclados; 149 ratones; 155 fuentes de alimentación; 141 licencias antivirus y 79 monitores, aunque en Emarsa solo había 32 puestos de trabajo informatizados. El proveedor, el propio Sebastián García Martínez, actuaba, de hecho, como director de informática en la planta y a veces firmaba en su nombre como recibido y conforme las partidas que él mismo vendía... Así hasta 35 empresas ahora investigadas que facturaron a Emarsa 40,3 millones de euros.

La sociedad estaba controlada por una asamblea metropolitana en la que el Ayuntamiento de Valencia tiene el 45% de los votos y el PP goza de amplia mayoría. Trabajar en Emarsa era una canonjía (nueve empleados ganaban más que el presidente del Gobierno) y la empresa fue llenándose de cargos de segunda y tercera fila del partido y de sus socios de Unión Valenciana. El propio Cuesta, a quien Rita Barberá nombró alcalde pedáneo, se mantuvo como dirigente local del PP de Valencia hasta pocos días antes del 20-N.

La seguridad de que nadie les controlaba llevó a los directivos a ser muy poco cuidadosos. Entre las facturas pagadas a las empresas investigadas algunas tienen por detrás “impreso nada menos que una previsión de tesorería” de la propia Emarsa, ha destacado el juez. Otras, de distintos proveedores sospechosos, están escritas al principio en letras negras, que cambian a mitad a color verde, naranja o rosa. Como si al taller de fabricación de falsas facturas se le hubiera acabado la tinta.

divendres, 25 de novembre del 2011

CANAL 9: 22 ANYS DE MANIPULACIÓ

“Canal Nueve” (doncs, no es mereix allò de nou) és, en mans del PP, una ferramenta d’adoctrinació, manipulació i castellanització.
Què és el cas Gürtel? Quan va dimitir l’excel·lentíssim Francesc Camps? Quant va costar l’àgora de la ciutat de les arts i les ciències? Quin és el dèficit que té la Comunitat Valenciana?  Aquestes són una sèrie de preguntes que quelcom que tan sols veu “Canal Nueve” no et sabria contestar, doncs les respostes mai seran emitides per dita cadena. Els informatius de la televisió autonòmica valenciana es dediquen a difuminar les trames dels “populars”, a recalcar els errors de l’oposició, a acabar amb el pluralisme i l’objectivitat, a mentir i a menysprear la intel·ligència de tots els valencians. Tot açò, sumat a que la resta de la programació desprestigia constantment la nostra llengua per potenciar la castellana (amb excepció d’algunes sèries), i a que en els programes de debat cap periodista és capaç de dir una sola veritat, fa que això de “televisió pública autonòmica” tan sols siga perquè està subvencionada per la generalitat i no per altra cosa. És evident que quan un mitjà de comunicació és privat, pot adoptar la ideologia política que més li convinga i com a tal defensar-la. No obstant, no ens hem d’oblidar que tots nosaltres paguem “Canal Nueve” i jo personalment no estic disposta a pagar algú per a que em conten tal quantitat de favades.
I es que, a més, no tenen prou en manipular la televisió valenciana, sinó que també ens priven de veure canals com TV3, el canal autonòmic que més arrisca i que ofereix la programació acertada en el moment oportú: per informar-te, per riure’t, per aprendre, per fer-te sentir que la teua cultura encara està viva. A què es deu aquesta prohibició? Serà que els que manen en el “canal popular” tenen por de que descobrim la farsa que s’han muntat? Es que no saben que ja fa molts anys que l’hem descobert i que ens fan sentir vergonya? No sé si no ho saben o si és que no volen saber-ho, el que sí sé és que no em de deixar de lluitar si volem aconseguir una televisió pública que vertaderament ens represente a tots. Fins a eixe moment, i com diu Pau Alabajos en la cançó Zàping, “la terra és plana perquè ho diu canal 9”.

Belén García

dimarts, 22 de novembre del 2011

La sèptima potència electoral a València ciutat

Aquest dia l'hem començat amb una notícia inspiradora:

5.571 vots va rebre el partit ''España 2000'' a València; el sèptim partit polític més votat a la ciutat.
http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-generals-2011/resultats-generals-2011.html?view=generals&elecc=25&circumscripcio=998-517-46
 Ara agregue el video promocional de Espanya 2000 per a les eleccions, per a que li doneu una mirada:
http://www.youtube.com/watch?v=8bc2i0Ha-Yc

Ara, m'agradaria saber les vostres opinions i crítiques a aquets fet (i per favor, comentaris sobre el vídeo).

La meua opinió és que SEMPRE triomfa la política de la por, i si es poden donar culpables materials, millor. El lèxic que exhibeix el video ho corrobora: ''España, el país del bienestar,...''. Amb açò no es vol dir ni més ni menys que Espanya és un país perfecte on mai han existit els problemes; però que ara, per culpa de uns grups determinats de gent (nacionalistes que divideixen Espanya; inmigrants, que conincideixen amb els delinqüents,...) vivim una crisi econòmica, social i de valors; són enemics de la pàtria específics i molt poderosos: vota a España 2000 si no vols que ens menjen. Vota a España 2000 si no vols que inmigrants delinqüents i separatistes afonen el pais amb violència (que la violència ja ens la aplicarien ells, però institucionalment, si guanyaren).

Ara, per suposat, comenteu, opineu i critiqueu desde qualsevol ideologia i amb tota llibertat. Estaré encantat de saber què penseu :)

J.Q.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Estrena del blog.

Mig Estat Espanyol s'ha alçat hui del llit més content que de normal. No us ha passat mai tindre un somni tan bonic, tan especial que en despertar-vos heu maleït el despertador?

Esta nit passada, la ciència i la màgia s'han unit per donar-li sentit als somnis de totes aquelles persones que en la jornada d'ahir van donar el seu suport al Partit Popular, o Partido Popular, que en castellà segur que a ells els agrada més.

Segons el que m'ha contat uns quants, i després de posar-ho tot en comú, he arribat a comprendre el somni que en tots aquells cervells buits de coneixement es projectava:
"Tocades les dotze de mitjanit, tota Espanya junta emprenia un viatge en el temps amb una vella locomotora. No fa falta dir que la màquina de vapor era alimentada per la gent d'esquerres i que tota la de dretes anava dins de vagons immensos i luxosos compartiments. Anaven deixant parades enrere, la llei de l'abort, la llei del matrimoni homosexual, l'educació i la sanitat pública, l'estat de benestar i moltes més. ‘TingTong, última parada, 1936’. Espanya unida havia arribat al final del seu viatge. En baixar del tren tot era perfecte. No hi havia atur, no hi havia homosexuals, no hi havien lletres que inspiraren la revolució nacional i racional. No hi havia dones que treballaren fóra de casa, ni parelles separades. Era tot perfecte. Una data ideal per a viure."

Però era hora de alçar-se i no per anar a treballar perquè l’atur encara està igual. Estem al segle XXI, a 21 de novembre de 2011, la gent, per ara, encara pot estudiar, hi ha revolta nacional, hi ha homosexuals, les dones treballen i no serveixen als seus homes, tenen criteris propis i saben el que volen.

Però, malauradament, són massa persistents i no van a parar fins que eixe somni es faja realitat. Tenen una meta. Aneu a deixar que arriben a ella? Jo no.


Héctor Roig.